25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

Manifest de l'Esquerra Independentista de la Plana:

El 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una d’aquelles dates oblidades i malenteses pels mitjans de comunicació i el conjunt de la societat.

Malentesa perquè s’associa únicament a la violència física cap a la dona, però la violència de gènere va molt més enllà, és un concepte molt més ampli. El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere en el primer Encontre Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrat a Bogotà el juliol de 1981. En el congrés es denunciava la violència domèstica i també les violacions, els assetjaments sexuals i tortures que les forces repressores dels estats imprimien a les preses polítiques. S’escollí la data del 25 de novembre per commemorar el brutal assassinat de les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, tres activistes polítiques assassinades aquest dia el 1960 a mans de la policia secreta del dictador Trujillo. Més endavant, en la Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1987 a la República Federal Alemanya, s’analitzaven les conseqüències que les crisis polítiques i econòmiques provocaven en la situació de les dones i es resolia avalar el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere. Finalment, el 1999, l’ONU li atorgava caràcter oficial.

Amb tot, la violència de gènere és tota aquella violència (física, psicològica i educativa) que es practica sobre la dona –i les opcions sexuals no heterosexuals- per perpetuar llur paper social minoritzat, és a dir, per mantindre l’statu quo de la societat patriarcal, que domina i sotmet la dona. Per tant, la violència de gènere, lluny de reduir-se a la violència domèstica (com els mitjans solen denunciar), abasta totes aquelles polítiques, dinàmiques, rols i relacions socials que mantenen a la dona en situació d’inferioritat.

El 25 de novembre és, doncs, una data oblidada, com oblidada malauradament està la lluita feminista. L’alliberament de la dona s’assimila al fet històric de l’emancipació econòmica de les dones i a l’assoliment de la igualtat formal en drets. Si bé és cert que aquesta emancipació fou un pas indiscutible en la lluita antipatriarcal, també ho és que les dones segueixen rebent un salari inferior als dels homes per realitzar el mateix treball, que l’atur femení supera al masculí i que les dones segueixen realitzant treballs socialment menys valorats; la divisió sexual del treball és, encara, un fet patent.

L’assoliment de la igualtat formal en drets és una altra victòria indiscutible. Però aquesta igualtat formal en drets només es recull en documents com la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. El fet és que, a la pràctica, no es promouen lleis que garantisquen l’acompliment d’aquests drets. No es legisla en absolut en aquest sentit. Es podrien promoure polítiques de discriminació positiva -com a eina d’intervenció immediata i temporal- que corregisquen les tendències patriarcals, per exemple, pel que fa a l’atur; polítiques efectives contra l’assetjament laboral; polítiques contra l’objectivació sexual de la dona, com la imposició de multes als programes i publicitat sexistes.

Però, sobretot, és fonamental la implantació de mesures a llarg termini que produïsquen un canvi estructural en el sistema patriarcal. És per això, que, des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) creiem que l’educació i la conscienciació social mitjançant la reivindicació i la denúncia són armes fonamentals per acabar amb la violència de gènere, la discriminació de les dones i de les opcions sexuals que no compleixen amb el model heterosexual imperant.

Creiem, doncs, en l’ensenyament com a eina essencial de transformació social i creiem que, per assolir una educació no sexista de la ciutadania, és necessària la implantació de polítiques coeducatives des del primer moment de l’escolarització.

El model coeducatiu no només implica l’estructura de les classes mixtes –que aconseguiren, per primera vegada a la història de l’Estat Espanyol, les escoles de la II República- sinó que implica una pedagogia que elimine de les aules i de les escoles la reproducció de rols patriarcals, que proporcione als infants mecanismes per desenvolupar totes les seues capacitats, independentment del seu sexe.

Si bé és cert que l’educació pública garanteix l’ensenyament de les mateixes matèries a tot l’alumnat, també ho és que hi ha una tendència social (àdhuc hi ha estudis “científics”!) a creure que es poden atribuir capacitats diferenciades segons el sexe. Aquesta creença, doncs, es trasllada també, de manera inconscient, a les aules.

És per això que des de l’EIP defensem l’escola pública com fonament de la conscienciació i transformació social. Defensem l’escola pública contra les retallades que el sistema neoliberal li pretén practicar. Defensem la laïcitat de l’escola pública contra les escoles privades i concertades que perpetuen el masclisme, el sexisme i la repressió sexual; que perpetuen la discriminació de les dones, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals; que reprimeixen la llibertat i l'alliberament sexual.

Reclamem, doncs, una major inversió en educació, que possibilite una renovació pedagògica que garantisca una educació no sexista productora d’una societat de persones lliures.

MARIA NEBOT I CALDUCH
Esquerra Independentista de la Plana

__
Us adjuntem, també, el manifest nacional de Maulets i el del Casal Popular de Castelló. Contra la violència de gènere: autodefensa feminista!

El 20N, no legitimes Espanya!

Maulets, el jovent independentista revolucionari hem mantingut al llarg dels temps una posició ben clara en relació amb les eleccions estatals espanyoles i franceses: en coherència amb el combat que com a independentistes sostenim contra aquests estats, per una autodeterminació quotidiana de les nostres vides, no els reconeixem com a marcs d'actuació propis i no els legitimarem amb el nostre vot, tot donant-los carta blanca perquè des de Madrid i París ens administren responent als interessos i la raó de l'Estat i dels mercats, i no dels interessos de les classes populars del nostre poble. Aquesta postura sempre l'hem acompanyat d'una actitud activa, tot fent-ne la màxima difusió i continuant treballant des dels nostres espai.

En línia del que ja han dit altres organitzacions de l'esquerra independentista, seguir el joc a Espanya el 20N és també seguir el joc als dos grans partits espanyols i espanyolistes. Dos partits que, al cap i a la fi, són dues cares d'una mateixa moneda i que es regeixen exclusivament per les regles que marquen els mercats financers. La resta de partits que els i les catalanes podem votar no són més que comparses en aquest circ com ja han demostrat massa sovint.

Així mateix, volem recordar que els joves que volem una nació lliure i una millora real de les nostres condicions de vida no en tenim prou a votar o deixar-ho de fer, hem de sortir al carrer per exigir els nostres drets i ser conseqüents amb les nostres idees: ho hem estat participant en l'organització de les consultes per la independència, participant a les assemblees de pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans, ho serem el dia 17N participant a les vagues d'instituts i universitats, etc. La democràcia i el poder popular cal exercir-los tots els dies de l'any.

Per tot plegat, animem al jovent d'arreu dels Països Catalans ocupats per Espanya a fer campanya per l'abstenció activa, així com també a lluitar en unes èpoques difícils, en les quals les nostres condicions de vida poden empitjorar greument fruit de l'ofensiva neoliberal.

El 20N no legitimis Espanya!

Nous murals a Castelló

L'assemblea de Maulets de la Plana ha realitzat recentment dos murals a Castelló. El primer, en record de Guillem Agulló, poc després que es compliren 18 anys del seu brutal assassinat a mans de neonazis. Des de l'assemblea fem la nostra humil aportació perquè mai s'oblide.

El segon mural recalca la importància de la lluita antifeixista actualment, en un context de crisi que està fent aflorar l'ultradreta arreu d'europa.

78è aniversari de les Normes de Castelló

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.

D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

En efecte, és ben palesa la degradació progressiva que està patint el valencià en àmbits d’ús en què, amb la llei a la mà, hauria de gaudir d’una promoció i un impuls totals, com és el cas de l’educació o l’Administració. El PPCV –amb el vistiplau del PSPV– trepitja la legalitat quan li convé i no dubta a fer xixines la dignitat i l’autoestima de milions de valencianoparlants. Encara més, dia sí dia també el PP valencià adoba aquest bandejament del català amb el fals debat onomàstic, en un exercici de cinisme espaterrant. Tot plegat, una estratègia perfectament planificada de castellanització duta a terme pels autoproclamats defensors de la bona valencianitat, això és, regionalista i corcada d’autoodi.

Així, davant les pràctiques lingüicides promogudes pels governants valencians, l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) ha programat una sèrie d’actes per commemorar les Normes del 32 i, alhora, seguir amb la lluita incansable de reivindicació i dignificació del valencià en tots els àmbits. La celebració es reparteix entre dos dies.

El 10 de desembre, a les 18.30, Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, oferirà una xarrada a la Casa de la Cultura de Castelló sota el títol “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua” (C/ Antonio Maura, 4). Aquest mateix dia a les 21 tindrà lloc la Festa per la llengua al Casal Popular de Castelló, amb sopar popular i begudes de la terra (C/ d’Amunt,167). El 18 de desembre a les 9.30 el grup excursionista Viarany ha programat una eixida a les Agulles de Santa Àgueda. Finalment, el mateix dia 18 l’EIP clourà l’aniversari de les Normes amb una manifestació que eixirà a les 18.30 des de la plaça de la Independència de Castelló (la Farola) i recorrerà els carrers de la capital de la Plana Alta sota el lema “Utilitza la teua llengua. Ells no ho faran”.

Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Castelló de la Plana, Països Catalans
Desembre del 2010

www.eilaplana.cat
ei.laplana@gmail.com

Pots descarregar-te el manifest clicant ací

Crònica del cercavila en commemoració de la crema de Vila-real

Ahir, 16 de gener s'ha portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de Successió.

La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!”

La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.

Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.


El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

Jornada per la crisi i passe de video del documental ''Obrint l'Esquerda''

Castelló (la Plana Alta)

El proper divendres 22 de Gener, Maulets la Plana passarem al Casal Popular de Castelló el nou documental sobre la crisi editat per Maulets, ''Obrint l'Esquerda''.

Aquest passe de video es realitzarà a les 19.30h i després tindrà lloc un debat amb els assistents sobre que els pareix el documental i la crisi que patim en aquest moment.

A més contarem amb les intervencions de membres de la CGT i la COS que ens explicaran com estan tractant el tema de la crisi especialment en l'àmbit comarcal en les seves respectives organitzacions.

Per a acabar la jornada hi haurà un Sopar Popular acompanyat de Begudes de la Terra.

Commemoracio de la crema de Vila-real

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana, que està formada per les assemblees de Maulets, Endavant, COS, el SEPC i l’AJPB-CAJEI; estem preparant uns actes per commemorar la crema de Vila-real a mans de l’exercit borbònic en la guerra de successió. El poble de Vila-real va sortir al carrer per defensar la terra, un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara i va sofrir un càstic exemplar va ser passades pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar al igual que Xàtiva en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

Els actes que estem preparant per al dia 16 de Gener son una cercavila reivindicativa que eixirà a les 12:00 de la cantonada del carrer major amb Pere III a Vila-real, que recorerà els carrers del centre per acabar en la Torremoxa l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real. Després sobre les 14:00 es farà un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

Manifest:

1706: TENIM MEMÒRIA, NO OBLIDEM

Un any més, amb l’arribada del 12 de gener, l’Esquerra Independentista de la Plana eix als carrers de Vila-real per a retre homenatge als nostres avantpassats que l’any 1706, al crit de “ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern”, van defensar la vila (i, amb ella, les llibertats nacionals i populars).

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…

Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malabava”, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’”universal incendi”, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’”el desgraciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

No es tracta de remoure fantasmes del passat, ni de contar “batalletes” que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si recordem massacres com aquesta, no ho fem mai des de l’òptica del nacionalisme burgés romanticista, sinó perquè estem en deute amb els nostres avantpassats (si no, tot el seu sacrifici perquè visquem en una terra lliure no haurà valgut per a res) i veiem com es vol amagar en la fossa comú de l’oblit tota la nostra història que ens recorda que som una nació diferenciada d’Espanya i França… De fet, des de les institucions locals s’intenta silenciar tot aquest passat, tal com ho demostra l’ajuntament de Vila-real, que no li ha fet mai el merescut homenatge a la gent del poble que va sofrir els abusos de les hordes borbòniques.

Si pensem en els ideals pels quals va lluitar la gent que avui homenatgem, està clar que tenien un fort component nacional; però no s’ha d’oblidar que la seua lluita també era per l’emancipació de les classes populars. Així, si ens fixem en el context actual, ens trobem que aquests són mals temps per a les classes populars dels Països Catalans: la famosa crisi del capitalisme, que deixa en l’atur tantíssima gent dels nostres pobles, on moltes famílies treballadores estan patint penúries, mentre que els rics de sempre ara demanen repartir les pèrdues de les seues empreses (i en canvi, quan eren temps de bonança econòmica, privatitzaven els beneficis); de fet, s’estan donant facilitats als empresaris perquè precaritzen encara més la situació del poble treballador mitjançant els ERO que s’apliquen a la majoria de fàbriques de la nostra comarca –com en el cas emblemàtic d’Azuvi– i les mesures que es donen des de les institucions per a superar aquesta crisi son simplement “pedaços” per a evitar els conflictes socials:estem parlant d’un “Plan E” que destina diners a fer obres públiques innecessàries (i sempre contractant grans empreses, sense tenir en compte els aturats del poble), quan aquests diners podien anar destinats a cobrir les necessitats culturals dels pobles (per exemple, l’estancada l’obra de la biblioteca municipal de Vila-real) i a oferir uns serveis públics de qualitat.

Sabent qui som i d’on venim ens resultarà més fàcil estar a l’altura dels reptes que ens puga plantejar el futur i, així, arribar als nostres objectius d’Independència i Socialisme: Vila-real: socarrada, però no vençuda! 304 anys després continuem lluitant per la llibertat!!

Dissabte 16 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’”homenatge als defensors de la vila” que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III