Actes commemoratius del 79è aniversari de les «Normes de Castelló»

Amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana el 21 de desembre 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià i que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. Les «Normes de Castelló» poden ser enteses en l'actualitat en dues direccions complementàries: per una banda, com un símbol de la unitat de la llengua; de l'altra, l'aposta per la normalitat de la llengua, ja que la codificació del català era un pas imprescindible perquè pogués acomplir la funció de vertebració de la societat dels Països Catalans.

És en aquest sentit que l'hem entés Maulets la Plana durant un bon grapat d'anys, i que l'hem reivindicat en més de quinze anys de manifestacions, les últimes 3 de les quals (entre els anys 2008 i 2010) convocades pel conjunt de l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP). Enguany, la novetat és l'impuls a una plataforma unitària, apartidista i assembleària, Castelló per la Llengua, que ha assumit la reivindicació de les Normes en diferents actes commemoratius que culminen aquest dissabte, amb una manifestació «Per una escola valenciana, pública i de qualitat». La plataforma la integren les organitzacions independentistes de Castelló de la Plana (Maulets, Endavant, SEPC, EIP), entitats culturals i de defensa de la llengua (ACPV, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua), partits polítics (Bloc, EUPV, ERPV, IPV), sindicats (com l'STE-PV i la CGT), i altre organitzacions i col·lectius (Bloc jove, Moviment de Renovació Pedagògica, Botafocs, Centre Excursionista de Castelló...).

Des de l'assemblea de la Plana de Maulets, el jovent independentista revolucionari valorem molt positivament el sorgiment i el treball de la plataforma Castelló per la Llengua, que ha estat capaç de generar una forta unitat d'acció per la unitat de la llengua i la plena normalització social del català a Castelló de la Plana, i que de moment ja s'ha plasmat en més d'una desena de xerrades a 4 centres d'ensenyament secundari de la ciutat i a l'Escola Oficial d'Idiomes, entre d'altres. Així mateix, volem des d'ací animar tot el jovent de la ciutat a participar activament dels actes convocats per dissabte 17 de desembre, que especifiquem tot seguit:

9.30h Pujada a les Agulles de Santa Àgueda, des de l'Ajuntament de Benicàssim (cal confirmar l'assistència per correu electrònic a viarany@hotmail.com)

Plaça de l'Hort dels Corders
11h Fira d'Entitats (hi haurà divereses activitats infantils)
13h Contacontes, a càrrec de Rosabel Canós
14h Dinar popular

Plaça de la Independència (La Farola)
18h Manifestació: "Per una escola valenciana, pública i de qualitat"

Plaça de les Aules
20h Parlament i actuació del cantautor Josep Lluís Notari

Sala Zeppelin
22h Concert: Almorranes Garrapinyaes, Eina i Pirat's Sound Sistema

Per la unitat de la llengua i dels Països Catalans, el jovent de la Plana en lluita!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Assemblea comarcal de la Plana
15 de desembre del 2011

Crònica de l'acte de presentació de Castelló per la llengua a Babel

Ahir es va fer l'acte que feia de tret de sortida a la campanya iniciada en commemoració de les Normes de Castelló per la plataforma Castelló per la llengua, de la qual formem part l'assemblea de la Plana de Maulets, el jovent independentista revolucionari. Us n'adjuntem la crònica i alguna foto:

Avui, 30 de novembre, ha tingut lloc a la Llibreria Babel la presentació de la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua. A l'acte hi han assistit unes 60 persones, que han escoltat les intervencions d'Avel·lí Flors i Vicent Pitarch.

Ambdós representants han incidit en la importància de la creació d'una plataforma unitària que aglutine totes les tendències polítiques i socials de Castelló amb l'objectiu comú de la defensa de la llengua.

En primer lloc ha intervingut Avel·lí Flors, que ha explicat el caràcter plural, unitari i apartidista de la plataforma, així com l'essència ideològica compartida: la lluita indefugible per la unitat de la llengua i pel dret a viure plenament en valencià. Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:

- la consolidació d'una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera que l'ensenyament és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana.

- la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d'us espai comunicatiu compartit.

- el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d'un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.

Per acabar la seua intervenció ha anunciat tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79é aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d'entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.

Per la seua banda, Vicent Pitarch ha remarcat el treball que ha estat fent la plataforma els últims mesos en la difusió de les Normes de Castelló i de la mobilitzacio del 17 de desembre a centres d'ensenyament com l'Escola Oficial d'Idiomes i els instituts Politècnic, Ribalta i Sos Baynat. Però ha centrat la seua comunicació en el fet històric de la signatura de les Normes.

Així, ha parlat la significació de l'impuls a unes normes ortogràfiques per part d'uns intel·lectuals i una societat civil no recolzada per l'estructura d'un estat o corona. Una operació essencialment política, que partia de la necessitat d'establir un model de llengua que fóra capaç d'esdevenir element vertebrador de la societat, a través de la producció cultural i del seu ús en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, també l'ensenyament públic, laic i en valencià acompleix aquesta funció de cohesió i vertebració de la societat. Finalment, el sociolingüista ha remarcat el valor del fet que tant la signatura de les Normes i els posteriors actes de commemoració, així com la consolidació dels programes d'ensenyament en valencià i la mateixa iniciativa de Castelló per la llengua han partit d'entitats cíviques, sense el suport de les institucions.

La presentació ha acabat amb la invitació a fer difusió dels actes previstos i a retrobar-nos al cicle de conferències i a la manifestació del 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència de Castelló de la Plana.

Castelló per la llengua, a 30 de novembre del 2011

25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

Manifest de l'Esquerra Independentista de la Plana:

El 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una d’aquelles dates oblidades i malenteses pels mitjans de comunicació i el conjunt de la societat.

Malentesa perquè s’associa únicament a la violència física cap a la dona, però la violència de gènere va molt més enllà, és un concepte molt més ampli. El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere en el primer Encontre Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrat a Bogotà el juliol de 1981. En el congrés es denunciava la violència domèstica i també les violacions, els assetjaments sexuals i tortures que les forces repressores dels estats imprimien a les preses polítiques. S’escollí la data del 25 de novembre per commemorar el brutal assassinat de les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, tres activistes polítiques assassinades aquest dia el 1960 a mans de la policia secreta del dictador Trujillo. Més endavant, en la Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1987 a la República Federal Alemanya, s’analitzaven les conseqüències que les crisis polítiques i econòmiques provocaven en la situació de les dones i es resolia avalar el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere. Finalment, el 1999, l’ONU li atorgava caràcter oficial.

Amb tot, la violència de gènere és tota aquella violència (física, psicològica i educativa) que es practica sobre la dona –i les opcions sexuals no heterosexuals- per perpetuar llur paper social minoritzat, és a dir, per mantindre l’statu quo de la societat patriarcal, que domina i sotmet la dona. Per tant, la violència de gènere, lluny de reduir-se a la violència domèstica (com els mitjans solen denunciar), abasta totes aquelles polítiques, dinàmiques, rols i relacions socials que mantenen a la dona en situació d’inferioritat.

El 25 de novembre és, doncs, una data oblidada, com oblidada malauradament està la lluita feminista. L’alliberament de la dona s’assimila al fet històric de l’emancipació econòmica de les dones i a l’assoliment de la igualtat formal en drets. Si bé és cert que aquesta emancipació fou un pas indiscutible en la lluita antipatriarcal, també ho és que les dones segueixen rebent un salari inferior als dels homes per realitzar el mateix treball, que l’atur femení supera al masculí i que les dones segueixen realitzant treballs socialment menys valorats; la divisió sexual del treball és, encara, un fet patent.

L’assoliment de la igualtat formal en drets és una altra victòria indiscutible. Però aquesta igualtat formal en drets només es recull en documents com la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. El fet és que, a la pràctica, no es promouen lleis que garantisquen l’acompliment d’aquests drets. No es legisla en absolut en aquest sentit. Es podrien promoure polítiques de discriminació positiva -com a eina d’intervenció immediata i temporal- que corregisquen les tendències patriarcals, per exemple, pel que fa a l’atur; polítiques efectives contra l’assetjament laboral; polítiques contra l’objectivació sexual de la dona, com la imposició de multes als programes i publicitat sexistes.

Però, sobretot, és fonamental la implantació de mesures a llarg termini que produïsquen un canvi estructural en el sistema patriarcal. És per això, que, des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) creiem que l’educació i la conscienciació social mitjançant la reivindicació i la denúncia són armes fonamentals per acabar amb la violència de gènere, la discriminació de les dones i de les opcions sexuals que no compleixen amb el model heterosexual imperant.

Creiem, doncs, en l’ensenyament com a eina essencial de transformació social i creiem que, per assolir una educació no sexista de la ciutadania, és necessària la implantació de polítiques coeducatives des del primer moment de l’escolarització.

El model coeducatiu no només implica l’estructura de les classes mixtes –que aconseguiren, per primera vegada a la història de l’Estat Espanyol, les escoles de la II República- sinó que implica una pedagogia que elimine de les aules i de les escoles la reproducció de rols patriarcals, que proporcione als infants mecanismes per desenvolupar totes les seues capacitats, independentment del seu sexe.

Si bé és cert que l’educació pública garanteix l’ensenyament de les mateixes matèries a tot l’alumnat, també ho és que hi ha una tendència social (àdhuc hi ha estudis “científics”!) a creure que es poden atribuir capacitats diferenciades segons el sexe. Aquesta creença, doncs, es trasllada també, de manera inconscient, a les aules.

És per això que des de l’EIP defensem l’escola pública com fonament de la conscienciació i transformació social. Defensem l’escola pública contra les retallades que el sistema neoliberal li pretén practicar. Defensem la laïcitat de l’escola pública contra les escoles privades i concertades que perpetuen el masclisme, el sexisme i la repressió sexual; que perpetuen la discriminació de les dones, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals; que reprimeixen la llibertat i l'alliberament sexual.

Reclamem, doncs, una major inversió en educació, que possibilite una renovació pedagògica que garantisca una educació no sexista productora d’una societat de persones lliures.

MARIA NEBOT I CALDUCH
Esquerra Independentista de la Plana

__
Us adjuntem, també, el manifest nacional de Maulets i el del Casal Popular de Castelló. Contra la violència de gènere: autodefensa feminista!

El 20N, no legitimes Espanya!

Maulets, el jovent independentista revolucionari hem mantingut al llarg dels temps una posició ben clara en relació amb les eleccions estatals espanyoles i franceses: en coherència amb el combat que com a independentistes sostenim contra aquests estats, per una autodeterminació quotidiana de les nostres vides, no els reconeixem com a marcs d'actuació propis i no els legitimarem amb el nostre vot, tot donant-los carta blanca perquè des de Madrid i París ens administren responent als interessos i la raó de l'Estat i dels mercats, i no dels interessos de les classes populars del nostre poble. Aquesta postura sempre l'hem acompanyat d'una actitud activa, tot fent-ne la màxima difusió i continuant treballant des dels nostres espai.

En línia del que ja han dit altres organitzacions de l'esquerra independentista, seguir el joc a Espanya el 20N és també seguir el joc als dos grans partits espanyols i espanyolistes. Dos partits que, al cap i a la fi, són dues cares d'una mateixa moneda i que es regeixen exclusivament per les regles que marquen els mercats financers. La resta de partits que els i les catalanes podem votar no són més que comparses en aquest circ com ja han demostrat massa sovint.

Així mateix, volem recordar que els joves que volem una nació lliure i una millora real de les nostres condicions de vida no en tenim prou a votar o deixar-ho de fer, hem de sortir al carrer per exigir els nostres drets i ser conseqüents amb les nostres idees: ho hem estat participant en l'organització de les consultes per la independència, participant a les assemblees de pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans, ho serem el dia 17N participant a les vagues d'instituts i universitats, etc. La democràcia i el poder popular cal exercir-los tots els dies de l'any.

Per tot plegat, animem al jovent d'arreu dels Països Catalans ocupats per Espanya a fer campanya per l'abstenció activa, així com també a lluitar en unes èpoques difícils, en les quals les nostres condicions de vida poden empitjorar greument fruit de l'ofensiva neoliberal.

El 20N no legitimis Espanya!

Nous murals a Castelló

L'assemblea de Maulets de la Plana ha realitzat recentment dos murals a Castelló. El primer, en record de Guillem Agulló, poc després que es compliren 18 anys del seu brutal assassinat a mans de neonazis. Des de l'assemblea fem la nostra humil aportació perquè mai s'oblide.

El segon mural recalca la importància de la lluita antifeixista actualment, en un context de crisi que està fent aflorar l'ultradreta arreu d'europa.